sábado, 17 de abril de 2010

EN LA MINUSFERA DE MIFAS: CRÒNICA PARTICULAR DE UN COMPROMISSARI A LA ASSEMBLEA MIFAS 2010 (ALGUNA COSA MÉS QUE EL PRESIDENT TUBERT)

La assemblea de MIFAS (Minusvalids Físics Associats) del 17 de abril del 2010, en la sala de convencions del hotel Carlemany de Girona, va començar com es diu amb algunes cartes marcades, es a dir, amb un ordre del dia ja predeterminat i marcat de antema, deixant clar que aquesta entitat, tal con indiquem els seus propis estatuts, es marcadament presidencialista. O el que es el mateix: qui seguirà manant en ho que queda d'aquesta "legislatura dels minusvalids gironins", amb les mínimes interferències dintre del si de la entitat, serà el propi Pere Tubert. Sense cap dubte, li empara la formula estatuària d'ésser president i director general de la vella orquestra mifera gironina, apart del seu gran carisma i les seves extraordinàries facultats de líder.

Enguany el nombre de assistents va ésser més nombrós i variat, així com més ric en intervencions. Potser per ésser preludi del pròxim any que toquem eleccions per a repetir o renovar nou president i nova junta directiva.

El vell líder minusvalid, deixant les crosses al costat, desde la taula-tribuna que presidia l'assemblea, havia fet tota una exposició de les activitats de MIFAS durant el passant curs, així com els pressupostos, deixant abans de tot, que cadascú dels delegats comarcals prenesim el seu propi protagonisme fent una exposició resumida de les seves tasques i problemàtiques dintre de la seva comarca.. Per executar el curs normal d'aquesta assemblea, comptava amb la seva vella mà dreta de sempre: en Bonaventura qui en principi va col·laborar en llegir el llistat de compromissaris assistents, així com alguns plantells tals com el nou delegat de la Garrotxa, la eterna dama mifera Anna Guillerm, el històric Hinojosa, el petit dofí Cordonet Donat, el tresorer Merino -que aquesta vegada no va voler acompanyar la taula principal de la assamblea-,...i alguna que altre figura merament decorativa per no definirla millor. Diguéssim que en aquest any ha quedat una mica apartada la ala conservadora de MIFAS, la vella guardia de sempre,...destacant un sa i necessari sector crític dintre dels nombrosos nous assistents com a compromisaris,...potser una alternativa que se hauria de perfilar i cobrar protagonisme de cara al futur de MIFAS, i que de moment no es veu enlloc en aquest preludi de eleccions internes en el sí de MIFAS de cara al proper any. Apart d'això, la novetat de l'assamblea de enguany fou la assistència de les voluntàries internacionals, com a convidades i testimonis de la mateixa, en la persona de tres noies molt joves de països com ara Hongria, França, o Austria. Som unes noies que han deixat temporalment el seu país i les seves famílies, per a venir a fer realitat les tasques solidaries de cuidar, fer companyia, i animar els usuaris de les residencies-centres de dia de MIFAS, i amb les quals la directiva de MIFAS va voler mostrarse molt agraida amb l'entrega d'uns rams de flors, i el regal de un gran llibre sobre la Girona moderna com a record, aconseguint arrencar una forta ovació per part de tots els compromissaris i assistents..

El líder de MIFAS Pere Tubert, apart de fer una exposició de les comptes, va parlar també dels problemes de la gran dificultat de aconseguir els diners per a la adquisició de una nova residència, tot i que desde el 2003 no se ha construït cap altre residència nova a les comarques gironines malgrat la gran demanda existent.; els problemes de una llei de dependència que en la pràctica no es compleix del tot; la possibilitat de formar una pinya els socis i col·laboradors de MIFAS fer a fer un fort lobby de pressió davant els polítics -ja que som la segona o tercera entitat més nombrosa i important de les comarques gironines-, etc... etc... Així com el anunci de que els nous estatuts de MIFAS no estaran llestos fins dintre de pocs mesos, i per aquest motiu potser caldrà una nova assemblea extraordinària enguany, que analitzi, debati en calma, i aprovi aquests nous estatuts que teòricament possi més al dia aquesta nova MIFAS més evolucionada amb el pas del temps. Algú va plantejar la possibilitat de que els col·laboradors acabéssim essent socis de MIFAS amb ple drets, cosa que el president Tubert no va recomanar, perque el únic i principal requisit per ésser soci de MIFAS es tenir alguna minusvalia oficialment reconeguda, cosa que no es res agradable per a ningú, i raó d'ésser de una entitat tan reivindicativa i activa com ho ha sigut MIFAS en ho llarg dels seus gairebé 31 anys d'existencia.
I ho curiós es que finalment tot es va zanjar amb unes votacions pràcticament unànimes als pressupostos i el projecte dissenyat per la junta directiva minusvalida.

Per altre part caldria destacar que el etern numero 2 de MIFAS, el carismàtic vice-president Quim Bonaventura, com ja me va fer saber temps endarrera, no es tornarà a presentar en les properes eleccions, ho que deixa la cosa per el pròxim any en la incertidumbre de quí seran els nous dirigents de MIFAS. Continuarà Tubert essent el "etern president de MIFAS"?.

Per acabar, un apat de una extranya amanida de bacallà, i un bon filet de porc elaborat, va alegrar els estómacs més exigents.



video