domingo, 22 de febrero de 2009

En la minusfera de MIFAS: DINAR AMB EL PRESIDENT DE MIFAS

"En la minusfera de MIFAS", així titularé d'aquí en endavant, tota publicació en el meu blog que tingui que veure amb alguna cosa relacionada amb MIFAS.

El passat dimarts 17 de febrer vaig ésser convidat a un dinar per un personatge molt important: Pere Tubert, el President de MIFAS, una entitat de uns 3000 socis, i en la que treballen unes 400 persones. Era una trobada per a conèixer-se en persona un dels primers fundadors de MIFAS, i un dels socis més vells de la entitat (ja que la primera vegada que me vaig inscriure a MIFAS fou per enllà el any 1981), però desconegut des de fa poc

La conversa fou molt interessant, oberta i animada. En resum exposaré que el president me explicà que gaudia del plaer de un bon menjar, així que va preferir més que per comptes de menú, escollir a la carta. Després, anant al gra, me explicà breument la historia de MIFAS (perque en les dues hores que va durar el dinar-conversa, no era possible explicar-lo tot), en la que les aproximadament 40-60 persones inicials que érem quan va néixer MIFAS, ha passat a la actualitat a constituir una important força de 3000 membres, formant com una mena de grup de pressió, com un important lobby dintre del seu àmbit de les comarques gironines. Me explicà la raó d'ésser de MIFAS, i el deu desig de que el soci se involucrés més. Me va comentar la important tasca que porta MIFAS de donar un servei de molt acurada qualitat per els usuaris de les residències, com per exemple, que un usuari jove pugui tenir la llibertat de anar a divertir-se en una discoteca en un dissapte per la nit, sense una rigidesa de horaris en la residencia de MIFAS, cosa que normalment no es permet en altres residencies alienes a MIFAS. També me explicà que MIFAS era de tots els socis, que per ésser soci només calia tenir una minusvalia reconeguda oficialment, que qualsevol soci podia ésser el president, i que era una entitat amb una naturalesa jurídica tutelada per la Generalitat, per benefici dels socis i perque cap president arribés a fer un abús de la entitat. Me exposà resumidament les fonts del seu finançament, les empreses del grup, i les reunions mínimes de 2 cops per mes de la junta de MIFAS, així com les assemblees que celebrem anualment, i les eleccions a la presidència que son cada 4 anys.

També me relatà alguns interessants aspectes de la seva vida personal, així com jo també li vaig relatar algunes coses meves que calia que sàpigues. En mica més de dues hores, els dos vàrem gaudir de una bona tertúlia, de manera que, i a proposta de ell, finalment vàrem quedar que dintre de un any, en aproximadament dates de Carnaval, tornarem a compartir els plaers de la bona taula i mantell, seguida de una tertulia tan bona o millor que la que varem tenir.

No queda mes remei que esperar el proper any. Fins llavors, Pere Tubert.