En la minusfera de MIFAS: BREU CRONICA D’UNA ASSEMBLEA ANUNCIADA

ASSEMBLEA COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY 2009


Ahir vaig assistir per primera vegada a una de les assemblees de MIFAS, concretament la de la meva comarca, que tingué lloc en el famós Hotel-Restaurant Mirallac de Banyoles, l'únic lloc de la comarca a on ja havia fet un àpat públic el primer president de la Generalitat restaurada, el històric Josep Tarradellas i Joan, en la seva primera i única visita oficial a Banyoles de l'any 1979 (el mateix any que va néixer MIFAS), quan encara aquesta no era ni comarca.

Jo, a les 8 menys deu minuts del vespre, ja estava esperant al interior assegut en un còmode sofà. No es veia ni una ànima, per ho que vaig pensar si es que me vaig equivocar de dada de convocatòria, però la mestressa del hotel en va manifestar que sí li constava que se tenia que celebrar una assemblea de MIFAS, però que en aquell moment encara no havia arribat ningú. Ja sabem: la puntualitat no es una virtut massa pròpia d'aquest país (excepte jo, ...ja, ja, ja....).

El president de MIFAS, Pere Tubert Bassas, no va poder assistir, degut a que el vàrem retenir obligacions familiars de força major. Sort que tenim un vice-president de la categoria, preparació, i carisma com la que té en Quim Bonaventura Ayats. Aquest home, petit, però d'unes grans dots d'oratòria més pròpies d'un Churchill, fou pràcticament el ànima de la assemblea (que més que una assemblea, fou una animada trobada-reunió de vells companys). Es va parlar i posar al dia en els comentaris propis de les qüestions de minusvalids, un tema del qual en Quim es tot un mestre i expert en la materia.

El més divertit: el sopar, que més que un sopar, semblava una alegre reunió, a on apart de parlar de temes de minusvalids, també vàrem parlar de temes més propis de una farra, i entre tots hems vàrem riure molt.

Essent la més petita de les comarques gironines, i amb un cens d'uns 50 socis, tocàvem elegir 3 compromissaris: Així que d'aquesta "assemblea"-reunió vàrem sortir escollits en Benet (nou delegat de MIFAS del Pla de L'Estany, de qui el vice-president de MIFAS me va manifestar que el teníem que recolzar), l'Anna (assídua de la biblioteca, un indicador de que deu d'ésser una noia culturalment preparada), i jo mateix (que els habituals de la minusfera ja me coneixeu).

Llàstima que ningú no portava ni una camera de tirar fotos, per poder tenir un record i una constància de l'acte. Al menys, de manera testimonial, consta alguna cosa en el meu blog de la minusfera.


Ara només queda esperar a veure què es courà en la propera assemblea general de MIFAS del proper 18 de abril (per a mi serà tota una nova experiència).