EN LA MINUSFERA DE MIFAS: LA ASSEMBLEA DE MINUSVALIDS FÍSICS ASSOCIATS ( MIFAS ): “ALGUNS MINUSVALIDS BONS”

Fou a Girona, en un primaveral 25 de abril de 2009, al hotel Carlemany, al centre mateix de la Inmortal Ciutat.

Les assemblees, igual que passa en les demés entitats socials, clubs esportius, partits polítics, agrupacions veïnals, etc...., son una mena de autocontrol, trobada, confirmació de propòsits, i aprovació de pressupostos que se efectua cada any. Això vol dir que se suposa que hi han anys que les celebracions son tranquiles, altres de crisis, altres de intenses propostes, altres de reafirmades decisions, etc.... Per a mi, aquesta ha sigut la meva primera assistència, en una entitat que segurament ja ha celebrat més 30 repetides i variades assemblees, si hem de afegir les anuals i les extraordinàries. De una entitat que va néixer per a aglutinar els problemes i els interessos de qui teníem en comú una determinada minusvalia, en uns temps complicats en els que de alguna manera encara estàvem marginats, que a passat a ésser una entitat de cert èxit creadora de llocs de treball –sense ànim de lucre- (GIROPARK, TADIFI, GIROASSIST, BASEDI, personal laboral de les residències, centres i oficines), que ajuda a la gent amb problemes relacionats amb les minusvalideses, que es un referent en el món de l'analisis social, l'esport (basket amb cadira de rodes), del oci (GOM), del internet (minusfera), de la orientació laboral (SSIL), de la formació educativa, dels serveis per als minusvalids totalmente o parcialmente impedits (residències i estades de dia), etc...,....es deu a tota aquesta gent que de veritat a dedicat treballs, esforços, capacitats (per què alguns es fan dir "discapacitats"?), paciencia,......es deu a tots aquells que de veritat han tingut el mèrit de implicarse, i que a dir veritat no son tots, perque uns de veritat han estat actius, i som els que han fet la feina grossa i bruta, i altres han estat passius, contemplant desde la barrera con els més valents li feien la feina al brau. Enfí, que de tot hi ha en aquesta vinya del Senyor. I amb aquest toc de atenció vull titolar la meva publicació de avui: "alguns minusvalids bons", en record, reconeixement i agraïment a tots aquells que de veritat han fet la feina: els minusvalids bons (que no ho oblidem: de moment encara som molt pocs).

Com es natural per a aquest cas, el fil de la assemblea fou conduït per el veterà president de MIFAS Pere Tubert, home de grans dots oratòries, que se explicava molt bé, fent una acurada presentació de ho que ja venia acompanyat a la documentació que fou entregada a tots els compromissaris assistents. Primer es va començar a fer un repàs a tot el que era, feia, i representava MIFAS, així com la mostra del seu finançament i pressupostos. La intervenció fou llarga, però breument exposat el seu punt per punt. En una segona fase se va parlar del objectius de MIFAS: el interès en buscar un nou local que agrupi tots els serveis de MIFAS en un mateix edifici, i que la actual seu de MIFAS, donada la seva proximitat amb la residència, podria tenir la possibilitat convertirse en un centre de dia, o, per exemple, ubicar en un racó de ell la bugaderia que ara té les seves funcions dintre de la mateixa residencia. De que hi ha interés por part de MIFAS en fer una nova residència, però que abans de això hems caldria el aval de una subvenció pública que donés certes garanties a aquest procés, cosa complicada en els actuals temps de crisis. Se parlà amb detall de les decepcions provocades per la vergonyosa i casi nula aplicació de la Llei de la Dependència. De la marxa de les empreses del Grup MIFAS (la majoria positivament, encara que alguna acusa els efectes de la crisi). De la renovació de crèdits amb les entitats bancàries perque financin les necessitats de MIFAS (nòmines, obres, ...). De que les obres de ampliació de la residència estan retrasades degut a canvies en les normatives sobre residències. Del interès de fer un carnet de soci col•laborador per a aquella gent que sense tenir una minusvalia, perque treballem a MIFAS, o son familiars, o tenen algun tipus de col•laboració pugin beneficiarse dels avantatges d'aquest carnet: descomptes amb comerços o determinats serveis que tenen alguna mena de conveni amb MIFAS. La necessària reforma urgent dels estatuts de MIFAS, dintre de les exigències del marc legal. De que MIFAS, a pesar de la crisi actual, es una entitat que va relativament bé, gràcies a les previsions i el bon fer, etc...etc..., seguit del lògic torn de pregs i preguntes.
Jo voldria afegir que després de 30 anys, crec que a MIFAS hi ha una cosa molt desaprofitada: sembla que la feina encara la continua fent la vella guardia de sempre: aquelles persones que, com jo, no tenen cap mena de estudis universitaris. Afortunadament avui dia som molts els nous i joves minusvalits de MIFAS que tenen carrera universitària. I jo me pregunto: com es que no se aprofita per la causa de MIFAS tota la preparació d'aquesta gent amb estudis universitaris, que no tenim la resta dels que realment se involucrem?. Crec que això dona molt a pensar. Jo els hi diria a tota aquest gent amb carrera universitària: ei!...: vosaltres sou els cervells millor preparats i els més capacitats per a fer les coses: ¡a veure si desperteu ja de una vegada, i hems ajudeu a fer alguna cosa realment de profit per a la entitat, es a dir, per a millorar les condicions dels minusvalits. Aprofitar els estudis que donem més capacitats per a fer front als problemes, ansietats, pors, i il•lusions de aquells que tenen condició de minusvalits, amb cert esperit de solidaritat, perque puguin millorar la seva qualitat de vida i sentir-se una mica més integrats a aquesta societat tant poc integradora. Si voleu el millor per els minusvalids, i que això sigui veritat, heu de aprofitar els vostres estudis per posar-los al servei de aquesta causa, la de MIFAS. Llàstima no tenir jo aquest estudis vostres, que som una enveja. I què podeu fer aquesta nova generació de minusvalids universitaris, jove pero sobradament preparada?. No ho sé exactament, però potser trobar la manera per fer possible la plena integració social, mirar la forma de deixar de ésser uns marginats, uns bitxos raros,...fer que hems reconeixin socialment, que es valori el nostre treball, la nostra iniciativa, la nostra capacitat de creació de empreses, la manera de pressionar als governants perque ens donin facilitats fiscals, subvencions, aplicació justa i correcta de suposades lleis de dependència, així com reconduir adequadament el tema de barreres arquitectòniques, perfeccionar el assumpte de la accessibilitat, etc... No ho sé, nois,.....tota aquesta carrera universitari ha de servir per alguna cosa, i se suposa per a fer les coses millors,.....a veure si ho aprofiteu i feu alguna cosa,.....que pardillos com jo, i com tots aquests líders MIFAS que no tenen cap carrera universitària, no crec que ho poguessin fer tan bé si tinguéssim els vostres estudis. Suposo que amb aquests estudis esteu en millors condicions de com es creen empreses i feina, de com fer arrencar més subvencions a la Administració que financin els serveis que necessiten gent amb gran minusvalidesa, de com aconseguir col•laboració econòmica de més empreses que vulguin complir funció social ajudant a la causa de entitats com MIFAS, de còm fer millorar les coses de cada dia, de còm aportar valor afegit, de còm innovar, etc.... Per alguna cosa estan aquest estudis, joves minusvalids universitaris, i per a alguna cosa se han de aprofitar. Fareu i col•laborareu en alguna cosa en positiu a favor de MIFAS, estimats universitaris minusvalids?. Jo ja començo a fer-me vell, apart de que no ting estudis universitaris, i per aquestes dues raons no crec que jo ho pogués fer millor que vosaltres.
De totes maneres, el millor de aquesta assemblea, parlament apart, precs i preguntes, ratificació, aprobació,...ho que es habitual en aquests casos, després ha estat la gresca, la festa, el bon menjar, la diversió, la trobada de aquells que se defineixen a sí mateixos com a minusvalits, els compromissaris i els seus acompanyants, etc... Molta alegria, i molt de esperit de camaraderia,....una reafirmació col•lectiva de tot els que som i representem a MIFAS. Una amanida de formatge, un llom de porc amb rovellons, i un sorbet de macedònia, acompanyats de bon vi, fou la taula del dinar de tots els assistents a la assemblea. En propera data de 17 o 18 de octubre, a Blanes, al hotel Blau Cel, celebrarem una activitat de caràcter més de trobada lúdica, a on tothom podrà divertir-se i passar-lo bé, que segons el agut sentit del humor del president Tubert, serà un dia que no farà ni xafogor ni fred, i que no plourà, ¡ja, ja, ja, ja!.

I fins la pròxima assemblea, estimats minusválits físics associats.