EN LA MINUSFERA DE MIFAS: ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL PRESENT I FUTUR DE MIFAS:

Malgrat per aquest dies estem passant per un període de assemblees comarcals per a la elecció de compromissaris de la propera assemblea general, sembla que el pròxim any hauran eleccions a MIFAS. La setmana anterior ,en el sopar de la assemblea de MIFAS del Pla de l'Estany, vaig saber per boca del mateix vice-president de MIFAS que no se tornaria a presentar a la reelecció com a vicepresident. Preguntat si el president repetia, va dirme que no ho sabia, però no vaig tenir ocasió de preguntar-li al propi president, ja que estava sentat cadires més abaix. Que no el sàpiga el número 2 de MIFAS fa suposar dues coses: o bé que el president Tubert se presentarà a la reelecció, o bé que serà el propi vicepresident Bonaventura el pròxim candidat a la presidència de MIFAS. En realitat, ara per ara, no veig cap altre candidat més indicat per a fer-se càrrec de la presidència com no sigui el mateix Tubert, o en Bonaventura, ja que cap disposar com a mínim del carisma i la popularitat necessàries dintre del mateix col•lectiu de minusvalids gironins. O sia, que pràcticament no hi ha alternativa a la actual presidència (o al menys que jo ho sàpiga, doncs de moment no coneixo cap altres persones més indicades). Altre cosa seria la renovació de la resta dels membres de la junta directiva, cosa que considero molt necessària per a donar oportunitats a altres socis de participar en les funcions executives, i per a formar els "quadres" de on se suposa que hauria de sortir la futura cantera de presidenciables i vicepresidenciables de MIFAS. El tàndem Tubert-Bonaventura ha durat casi una generació, què serà de la MIFAS de desprès de la post- era Tubert-Bonaventura?.

Me explico: de cara al futur i a un plaç més llarg, penso que MIFAS necessita renovar tant la presidència, com la vice-presidència, i resta de càrrecs de la directiva; però per això calen persones ben preparades, motivades, i amb veritables ganes de treballar. Això, que segurament el president ho sap millor que jo, per desgracia no es una cosa massa comuna, a la part que complicat de aconseguir, i moltes vegades es més degut a un cop de sort, perque al final MIFAS son les persones que les componem, siguin millor o pitjor, cadascuna amb les seves virtuts i defectes, amb les seves llums i ombres, amb un mínim de cultura o casi sense. Dedicar-se a MIFAS, vol dir anar compromès amb els objectius per la que fou creada, que no es altre cosa que millorar les condicions de vida dels minusvalids, i reivindicar una sèrie de drets que per unes raons de justícia hauríem de tenir (crec que això ja ho exposa en els seus estatuts). I per això cal que les persones que la dirigeixen siguin persones preparades i aptes per a exercir aquestes funcions. Es una tasca més, que un minusvalid soci de MIFAS pot fer en favor de aquesta suposada societat modèlica a la que voldria integrarse, i en especial en favor del col•lectiu que representa. Això es una cosa de la que se han de preocupar els mateixos minusvalids més aptes i preparats, perque es trobaran, per exemple, que en el futur necessitaran les residències de minusvalids, i si no se espavilem, les administracions públiques, que sempre se trobem que tenen que afrontar tota classe de demandes socials, no donaran prioritat a la seva construcció. Així com fer possible les accions més pròpies de la causa dels minusvalids: aconseguir exempcions fiscals perque les empreses contractin minusvalids, aconseguir que en tots els pobles les barreres arquitectòniques siguin reduïdes al màxim, aconseguir subvencions de les carísimes cadires de rodes motoritzades, cotxes adaptats, ascensors, llits elevadors, i altres pròtesis, etc.....

Certament que els estatuts de MIFAS diuen que qualsevol soci pot formar un equip i presentar una candidatura tancada a la presidència de MIFAS, però penso que cadascú dels socis de base -malgrat som ja casi 3000- ens trobem que ni coneixem massa bé de qué va la cosa, ni estem massa interrelacionats per a conèixer-nos els uns als altres com per a formar el mínim de confiança amb el que poder formar una o unes quantes candidatures tancades alternatives (això últim, es una cosa que avui en dia, amb l'advertiment del internet, alguns socis es podríem intercomunicar i interrelacionar a través de les xarxes socials -i es possible que finalment així acabi essent en el futur-). Aquest es el gran problema: que bàsicament els socis de base no coneixem ben bé quín es el paper i les funcions que se han de jugar en la acció d'ésser president o membre de la junta de MIFAS, encara que teòricament els estatuts ja defineixin alguna cosa. Per exemple, jo mateix, un soci MIFAS que no es pot dir que sigui massa inactiu, en principi no podria exercir de president, per tres raons: 1.-perque desconeixo totalment el funcionament i la estructura interna de MIFAS, es a dir còm es gestiona tot això que es MIFAS (tant sigui com a associació, fundació, residències, centres de dia, clubs esportius, empreses de treball, etc..), de on surten els diners i cap a on van a parar cèntim per cèntim -perque sense els diners no funciona rés-, quines relacions té amb les institucions i empreses -pel tema subvencions i col•laboracions-, etc.... 2.- perque la minusvalidesa que tinc, la sordesa, no me permet massa una comunicació, per exemple, per telèfon, o seguir una reunió de grup,....encare que avui en dia, les eines del internet han fet una mica més petita la barrera de la comunicació, ja que per exemple el correu electrònic o el chat escrit pot substituir en el meu cas el telefon. 3.- perque sembla que els estatuts de MIFAS subratllem que per aquests càrrecs se ha de tenir més que tot minusvalida física (encara que no exclou minusvalia sensorial o polivalent -com es el meu cas-). Amb això vull dir que abans d'ésser president de MIFAS, no hi ha prou en tenir un certificat oficial de minusvalidesa, sino que se ha de aprendre i conèixer bé ho que som totes les "tripes de MIFAS", per a poder fer una bona gestió, elaborar un bon projecte, i portar a bon terme ho que son les finalitats naturals de la mateixa MIFAS tal com marquem els estatuts, ja que després de 30 anys, MIFAS ha crescut, se ha estructurat, i se ha tornat un organisme, digesim amb les seves complicacions, que per a un simple soci de base ja la pròpia MIFAS en sí ha acabat essent una cosa complicada per les diverses branques que abarca en el seu conjunt, i per aquesta raó li cal un coneixement de fons a tota persona que se suposa deuria de formar part de la junta directiva. Però potser que de moment no serveixi com a President, però potser sí com a vice-president ( si el president es la persona adequada, ja que també es el mateix president qui eligeix el vicepresident, per allò de la llista tancada que manem els estatuts), o com a membre de la junta Directiva (o sia, el "comitè executiu", o millor dit el "Senat de MIFAS", que també tindrà funció de proposar o de assessorar al president que es finalment el líder natural de MIFAS).

Amb això vull dir que les persones més preparades e interessants de MIFAS, deuríem de tenir oportunitats de estar i formar part de aquesta espècie de "comitè executiu, o Senat" de MIFAS que es allò que els estatuts assenyalem com a "Junta directiva", per a poder anar coneixent més a fons la pròpia MIFAS i d'aquesta manera al exercir com a directius de la junta, es van preparat entre tots a la hora del rellevo per a formar futures candidatures a president. Volem que a la directiva hi hagin persones ben preparades, treballadores, ben motivades i involucrades, amb esperit de lluita, i amb ganes de fer coses positives per el col•lectiu de minusvalids?, o volem gent aprofitada, gandula, inactiva,...gent que només està per escalfar la cadira i aprofitarse de la entitat MIFAS?

El dia de demà, molts dels minusvalids necessitaran estar i ser atesos en una residència de minusvalids, una cosa molt semblant a ho que ja fa la mateixa MIFAS de gestionar la residència de Girona, així com els centres de dia, i algunes empreses de treball especial. Per ho que serà molt necessari el bon servei, i per això cal vigilar que aquest bon servei sigui sempre permanent i possible, sense tolerar els abusos i irresponsabilitats de alguna gent que al ésser fitxos, acabem per apoltronarse, es tornem incompetents, donem un mal servei, i oblidem que han de treballar amb ple sentit de la responsabilitat i de la dedicació. Jo mateix, per exemple, exercint de empleat de manteniment me ha permet veure certes coses del dia a dia de una part de MIFAS, me ha permet ésser conegut entre tots els usuaris, me ha permet ésser testimoni de ho bé o malament que es treballa, de ho responsables o poc responsables que som les persones que teòricament prestem servei a MIFAS. Ésser, per exemple, vice-president, no només faria que fos més respectat (que moltes vegades no ho he sigut, i de vegades, fins i tot he sigut insultat), sino també que seria els ulls vigilants de tot el que veig al meu voltant. Per exemple, una vegada que se estava inundant el magatzem, en demanar-li el manual de la programació dels aspersors, vaig ésser insultat per una directora de qui es suposa que es psicòloga i a més ja de certa edat, arribant a dir aquesta senyora que jo tenia tenia molta llengua amb un to de total falta de respecte. No es res que me inventi: tenia testimonis al davant que ho recordem bé, i la actitud d'aquesta impresentable, no només de insultar, sino de mostrar sovint que fa les coses amb molta mala gana i amb males cares, demostra que no serveix per al càrrec de directora de un centre de minusvalids, ja que aquest càrrec exigeix un mínim de sensibilitat, delicadesa i diplomàcia en el tracte i les relacions humanes. Un minusvalid, generalment una persona feble té molt complicat i difícil defensarse d'aquests abusos propis de qui son males persones, irresponsables i hasta gandules, però altres com jo tenen major capacitat de defensa. Això només es un cas, donçs també he vist altres abusos (que per ara no son el cas de exposar aquí, ja que allargaria molt considerablement aquest escrit). Son del tipus de coses que no se deuríem de tolerar, i que un major control podria evitar o vigilar aquesta mena de abusos, en aquest cas per exemple si jo fos vicepresident o membre de la junta, per a exposarlo, exigir que se pendri una decisió, i actuar en consequencia. Per això també animo a que qualsevol dels membres de MIFAS que habitualment fan us de la residència o dels centres de dia, participi també com a membre de la junta directiva per a controlar i vigilar determinats abusos, males conductes, o mals serveis dintre del sí de ho que en conjunt es part de ho que forma MIFAS, a més d'ésser interlocutor més directe entre els socis usuaris de MIFAS.

No amagaré la meva preocupació que la renovació de la vice-presidència i de la junta directiva, pot provocar la natural enveja de alguns, com sol passar per exemple en els partits polítics. Altre cosa es la còmoda postura contemplativa de seguir o veure el bé o el malament que ho podem arribar a fer la nova gent que hi entri o segueixi en la nova directiva de MIFAS.

No obstant, cal fer possible que els socis de MIFAS tinguin les oportunitats de estar en la directiva i aprendre dels veterans, perque penseu, també, que algun dia es possible que el nostre país passi a ésser encara més democràtic amb la instauració de les llistes obertes, que permeterá presentarse a les eleccions persones que no tenen cap vinculació a cap partit polític, i que per exemple, podrám presentarse persones que al estar vinculades a MIFAS, podem fer alguna cosa en favor seva desde un escó del Parlament o influint més directament amb el govern (aquí hi entra el electorat del lobby MIFAS). El nou fenomen de les xarxes socials, seran clau en aquesta futura novetat, entre altres coses, perque això farà que disminueixi la rigidesa de estar tancats en sí mateixos els partits polítics. I amb això, ho mateix me refereixo per a les municipals, en les que influir en els ajuntaments.

Es per ho que si el actual president es presentes a una nova reelecció, o si el nou candidat a president fos el actual vicepresident, seria bo que formés una nova candidatura a on entrem persones com jo com a possible vice-president, o membre de la junta directiva, i que potser se busqui a persones de cert prestigi dintre de MIFAS con ara en José Morales, o en Benet Vinyals, que penso (si no me equivoco) que som dels que es posaran a treballar de debó tal com ja ho han demostrar en la seva lluita contra les barreres arquitectòniques en els seus respectius pobles, i no aquests passius ineptes que som alguns i que sembla que només viuen o se aprofitem de MIFAS. La resta de altres possibles candidats no els coneixo bé del tot, per falta de relació, i per aquesta raó no put donar més opinions. Però crec que es molt necessari per a la pròpia MIFAS, tenir tota una cantera de gent preparada per a futurs relevos, que han de preparar i procurar els que actualment som president i vicepresident, i els altres membres de la actual junta que de veritat som treballadors i aptes. A més, per exemple, hi afegiria una tercera vice-presidència, i per a tenir més possibilitats de formar a la gent i donar-li oportunitats de prepararse en la practica i exercici dels càrrecs directius, i que les eleccions a la renovació dels màxims càrrecs de MIFAS fossin cada 2 anys, en comptes dels 4 anys actuals. I ja que els estatuts diuen que se han de formar llistes tancades (i suposo que es perque el president pugui escollir la seva gent de confiança per a la junta directiva), proposaria una espècie de consell de uns quans membres escollit en llistes obertes perque els socis pugin escollir directament a les persones amb qui més confiança tinguin, i formim part de les decisions, tenim facultat de ésser escoltat, informat, deliberar i assessorar en la junta directiva, encara que no amb dret de vot. Així faríem una MIFAS una mica més democràtica i transparent. Penseu, per exemple, que els notables que governàvem la antiga Roma republicana, que érem molt més democràtics que nosaltres, elegiem cada any diversos càrrecs, i a més dos cònsols (el càrrec més important), en el que cadascú es turnava el poder suprem, un consol un mes, i el altre el següent mes, de manera alternativa. D'aquesta manera el poder era molt repartit i equilibrat, i això feia que els antics romans fossin un poble molt patriota, molt involucrat en els seus assumptes, i pràcticament invencibles en les guerres que afrontàvem. Això ho dic com a exemple perque penso que així MIFAS seria una entitat més forta, a on els socis, gràcies a que coneixeríem molt més bé internament el funcionament de la pròpia MIFAS, se involucraríem més i seriem més participatius, al turnarse les responsabilitats. No obstant això, les entitats, siguin partits polítics, empreses, grups esportius, associacions, etc... acabem essent segons les persones que les formen i les portem; i algunes neixen, fan realitat operativa la funció per la que forem creades (i de vegades no del tot), i moren, en un temps més o menys llarg (i algunes de vida efímera). MIFAS, serà donçs, segons la gent que tingui i que la porti; potser sigui vivia i vagi per bon camí, o potser es trobi amb la possibilitat de dissoldre i desaparèixer, i en aquest cas últim, suposo que la obra de MIFAS en la forma de la residència, centres de dia, etc..., passaríem a ésser tutelats per la Generalitat. En aquest cas últim, portats per uns suposats tecnics-funcionaris que ficaria la Generalitat, la atenció i servei al usuari amb tota seguretat perdreria molta qualitat, sobretot perque no es controlat i vigilat per els mateixos minusvalids associats en una entitat com es actualment el cas de MIFAS.

Jo vaig entrar a MIFAS com a soci, pràcticament desde que es va inaugurar la seu del carrer Empúries de Girona a principis dels anys vuitanta, i per tant sóc un dels més antics, encara que a excepció de la última temporada, sempre he sigut un soci inactiu i silenciós. Es clar que una major dedicació a favor dels minusvalids, i el vetllar pels seus drets i benestar, seria cosa que tindria més temps en el moment de la jubilació, com a una activitat de utilitat. Es clar, també, que entrant en terreny de ho particular, no estic disposar a lluitar per persones que no se ho mereixem. Pràcticament tots els usuaris de les residències y centres de dia de MIFAS me coneixem, i senten simpaties per la meva persona, i estic seguir que els hi agradaria veurem com a possible vice-president, perque sabem que qualsevol problema que tinguin me ho podem comentar o demanar, perque tenen confiança en mi, aquesta confiança que se ha format en el veurem en el dia a dia com a treballador de manteniment. No obstant, també reconeix que la postura més còmoda es la de seguir essent simple soci de base, contemplant desde la barrera ho bé o ho malament que ho arribem a fer els altres que tenen els diferents càrrec de MIFAS, donant-li prestigi, o bé observant com recula anant per el camí de enfosar-la i fer-la disoldrela. Aquest es un probable problema que solen tenir les entitats i ho mateix les empreses, perque unes tenen vida llarga, i altres se extingeixen quan es retirem els seus autèntics creadors. A la pròpia MIFAS li cal preparar al seus futurs dirigents, perque MIFAS son les persones, i si no son les adequades, en comptes d'avançar. recularà, i fins i tot corre el risc de desapareixer.

Espero que sobre aquest tema poder parlar amb el president arribat el moment, o exposar als compromissaris assistents en les converses de pasillo de la propera assemblea general.