EN LA MINUSFERA DE MIFAS: PETIT DIALEG DE SORDS

Vaig llegir en els últims dies en un blog de la minusfera sobre el tema de la accessibilitat dels sords, en especial referent a la falta de subtitolació en les pel·lícules, i en la televisió.

Voldria afegir alguns comentaris referents al assumpte de la subtitulació: en primer lloc, tinc que dir que la minusvalidesa de la sordesa no difereix massa de la resta de minusvalideses, diguin físiques o sensorials, en el sentit de que cada persona afectada es un mon en particular, i segons quins problemes no se podem generalitzar massa. Vull dir amb això, que cada sord es un cas únic, amb les seves pròpies característiques. En el meu cas particular, i amb un 83% de sordesa, vaig tenir que anar a la escola con un altre nen qualsevol, i no se me va donar que tingués que aprendre el llenguatge de signes. Sóc sord, però ignoro el llenguatge de signes.

Es clar que la subtitulació en els programes de televisió o en veure cinema ajuda molt a les persones amb sordesa, i es una cosa que hauria de arribar en tots els ámbits. En el meu cas particular, tinc una enorme facilitat de llegir molt ràpidament, ho que me ajuda molt en el seguiment de la pel.licula. Desde que se va normalitzar el ús del DVD, me he anat formant la meva pròpia videoteca particular, amb les pel·lícules que he trobat més interessants i del meu gust, deixant apart que també he sigut molt de videoclub, i això no es només perque me agrada molt el cinema, sinó també perque era la única manera de poder gaudir de pel·lícules subtitulades. Per altre banda, les biblioteques solem prestar gran nombre de pel·lícules, que per ho general venen subtitulades, cosa que afavoreix dues coses: seguiment de les pel·lícules a través de la lectura dels subtítols, i aprendre a com se escriuen correctament les paraules. En aquest sentits, els sords tenim aquest avantatge, que pot desenvolupar les facultats de llegir ràpidament. Generalment les pel·lícules de gran qualitat, procedents sobretot de les factories del Hollywood venen subtitulades, no així moltes de les pel·lícules espanyoles, que ja me agradaria també poder trobarles subtitulades, ja que aquí també tenim bones comèdies, sobre tot ho que se anomena les "espanyolades", i les pel·lícules de la època del "destape" amb interpretacions, per exemple, de Fernando Esteso i Andrés Pajares, dos dels grans de la comèdia espanyola dels anys vuitanta. Referent al porno, estranya arribar a trobar algunes que son subtitulades en portuguès o en anglès, però fins la data de avui dia no he trobat mai cap que ho fos en espanyol o en català.

Què es podria fer per a superar la barrera de la audició en els subtitulats?. Penso que dues coses: una, exigir als fabricants de pel·lícules DVD, que incloeixin els subtitulats, per a afavorir a les persones amb sordesa, i no només perque hi ha gent amb aquesta minusvalidesa sensorial, sino també perque a mesura que les persones es fan grans i envelleixen, se podem donar molts casos de que aquest envelliment pot venir acompanyat moltes vegades de perduda auditiva, tingent en compte que en molts casos un audifon no es una cosa còmoda de portar, especialment per part de gent de certa edad que ho estreni, ja que provoca fortes molesties a la orella per a qui no está habituat a portar un . Aquest subtitulat, també pot ajudar en aprendre idiomes escrits, i en aquest sentit també se agradeix que els subtitulats siguin en els principals idiomes. La segona es exigir al govern, una normativa que obligui als fabricants de DVD a incloure subtitulació en els seus productes, i a les cadenes de televisió o de internet, a tenir la opció de escollir subtitulació en les diferents programacions. Actualment tenim en el govern un ministeri que es diu de "la igualtat", i suposo que ha d'estar per alguna cosa, entre altres, el acostament i anivellament dels drets de tots els ciutadans, especialment aquells que de alguna manera son marginats. Considero que algú ha de demanar al govern que prendri les mesures necessàries perque sigui possible aquesta subtitulació dels mitjans de comunicació i de oci, per a afavorir la integració de les persones sordes. Ara bé, crec que se ha de tenir molt en compte un detall, que al meu judici es erroni: moltes cadenes de televisió presenten un subtitulat molt retallat, que no refleixe realment el que es diu. Sóc de la opinió de que no se ha de retallar res en un subtitulat, i que se ha de escriure tal com de veritat ha sortit de la boca de la persona que no se ha pogut sentir el que parlava. En altres paraules: estic diguent que el subtitulat se ha de escriure exactament igual que se sentiria en el cas de no tenir cap impediment de sordesa.

Altre qüestió que voldria plantejar es que existeixen molts minusvalids físics, que per tenir un impediment total o parcial, de per exemple, una cama o un braç, gaudeixen de una pensió perque se els considerem incapacitats per a un treball. Els sords, també tenen un impediment, que al no poder sentir o no poder sentir prou bé, els hi falta una bona comunicació, i això es un impediment que se suposa els fa no aptes per a treballar, i al igual que els demés impedits físics, penso que també tindríem que tenir dret a una pensió. Així que de manera considero que entre els sords se han de reivindicar bàsicament dues coses: normalitzar el ús de les subtitulacions, i aconseguir el dret a una pensió per a poder viure sense treballar, ja que la sordesa en molts aspectes incapacita per a un munt de feines. És una mica estrany que jo hagi de fer aquests tipus de propostes, quan en els últims 17 anys he sigut treballador autònom, que no me ha donat temps per a pensar que ara se donem les condicions per a reivindicar drets com aquests. De vegades penso que sóc un cas estrany, potser el únic autònom de Espanya que ha exercit com a tal durant els últims 17 anys, amb la minusvalidesa de la sordesa. No aconsello a ningú fer-se autònom, no tots tenen la pell tan dura com la meva, ni la capacitat per a sobreviure. En els temps que corren, crec que seria més de justícia, que qualsevol persona que tingués un problema de minusvalidesa auditiva greu, tindria que tenir dret a una pensió del Estat, com qualsevol invàlid més. I no diré "discapacitat", perque aquesta paraula es massa forta i humiliant per a mi, ja que si realment fos així, ni podria escriure aquesta publicació, ni hagués sapigut com sobreviure a cada situació, amb tant greu impediment. Vull dir que es de justicia que el Estat atorgi una pensió compensatoria que indemnizi a qui te un impediment físic o sensorial, per la dificultat que això comporta per a sobreviure, sense voler dir que se el reconeixi com un inútil discapacitat. Uf!, quína paraula més lleixa: discapacitat; i encara no arribo a entendre perque alguna gent amb minusvalies prefereix ésser etiquetat amb aquesta paraula tant denigrant.

Per altre banda, la sordesa té una cosa positiva: de nit pots dormir tranquil, sense que cap fressa pugui molestar. Feliç qui dormi amb una parella que ronca, perque no el molestará.

Però, bueno, he volgut aportar el meu punt de vista, per si acás pot servir, i perque algú més interessat i amb més temps que jo, pugi fer alguna cosa. Jo per part meva, no me afectem massa les subtitulacions, per un costat, perque no tinc temps de veure la televisió, i per altre, perque les pel·lícules que me agradem, generalment venen subtitulades. I per últim, voldria dir a manera de superació de la barrera auditiva, que quan no se li enteni prou el que diu una persona, se li ha de demanar que escrigui el que diu, i si no ho fa, evidentmet cal considerar que estem davant d'una nulitat de persona. La integració dels sords, també depend molt de la bona voluntad dels demés, i això últim es una questió que cap llei o normativa pot solucionar, de manera de la integració de les persones, al final només la fa la qualitat humana i la bona voluntat que pugui tenir la gent del seu entorn. En aquest aspecte últim, a la gent també cal educarla, i me agradaria que això fos una asignatura més per a les escoles, perque penso que els minusvalids estarán més integrats en la societat, quan la gent sàpige millor com fer-lo i pugui entendre la varietat dels seus problemas.

Ánims, no deixeu de lluitar, i una cordial salutació a tots els amics de la minusfera,....XAVIER.