sábado, 7 de mayo de 2011

GIRONA, TEMPS DE FLORS ( GERONA, TIEMPO DE FLORES).



( LA TRADUCCIÓN DEL ARTÍCULO DEL CATALÁN AL ESPAÑOL, AL FINAL DEL MISMO)

Girona, l'antiga Gerunda dels romans, és una de les quatre capitals catalanes, i la que està situada més al nord-est.

És coneguda mundialment pels llocs a la qual la va sotmetre les tropes franceses de Napoleó Bonaparte en el seu intent de sotmetre a Espanya, i defensada pel general Álvarez de Castro, el qual va dictar en un dels seus bàndols l'ordre de "pena de mort a qui parli de rendir-se ". La ciutat catalana va resistir de tal maneral, que a això deu el merescut títol de "Immortal ciutat de Girona".

A part que la seva catedral és l'única de tota la cristiandat i de tot el món que està composta d'una sola nau, i que es va construir al sobre d'una església que data des de l'època dels romans.

I fins i tot per arribar a l'ànima d'aquesta ciutat en temps més moderns, potser és mundialment famosa pels relats de la trilogia de la guerra civil escrita per Josep Maria
Gironella, titulats "Els xiprers creuen en Déu", "Un milió de morts "," Ha esclatat la pau ", (les tres obres escrites en el temps del franquismo), i" Els homes ploren sols " (la última part, escrita ja en temps de democràcia), on relata les vicissituds de la família Alvear a la Girona d'aquells temps, de cures, de partits polítics, de sindicats, etc ... amb la que la ciutat va viure i va protagonitzar la preguerra, guerra i postguerra civil espanyola. Després de la famosa "Girona grisa" del franquisme com l'anomenaven alguns, passiva en intents i iniciatives culturals, amb la restauració de la democràcia viuria un ressorgir en la forma d'una moguda, com la semblant a la que va promoure l'alcalde madrileny Enrique Tierno Galván, més conegut com "el vell professor ". Fins a arribar als temps actuals de els que diria que la Girona dels nostres dies no és res d'allò del seu famós eslògan "Girona m'enamora" inventat en l'era Nadal Farreras, ja que és una ciutat molt cara en tots els aspectes, a part que vagis a on vagis no trobes aparcament enlloc, cosa que la converteix en el paradís del suculent negoci del pàrquing.

Aquesta dificultat de trobar aparcament s'intensifica per aquests caps de setmana de maig que, com cada any, celebra el seu més destacat esdeveniment anual: "Temps de flors", en la qual institucions i veïns exposen mostres artístiques de flors en monuments, jardins, patis i cases particulars, per a mostrar a tot el públic visitant, el que indirectament el converteix en el principal reclam turístic de la ciutat. En aquest any es compleix la seva 56 edició, i aquí podeu veure algunes mostres de tot aquest art floral amb el qual està adornada la part més vella i històrica de la ciutat catalana, encara que moltes de les flors se han de importar, ja que les locals siguin de particulars o comprades a jardiners, no donan abast.També us adjunto algunes vistes de Girona d’aquest maig del 2011.



















Girona, la antigua Gerunda de los romanos, es una de las cuatro capitales catalanas, y la que está situada más al noreste.

Es conocida mundialmente por los sitios a la que la sometieron las tropas francesas de Napoleón Bonaparte en su intento de someter a España, y defendida por el general Álvarez de Castro, el cual dictó en uno de sus bandos la orden de “pena de muerte al que hable de rendirse”. La ciudad catalana resistió tal, que a ello debe el merecido título de “Inmortal ciudad de Girona”.

Aparte de que su catedral es la única de toda la cristiandad y de todo el mundo que está compuesta de una sola nave, y que se construyó encima de una iglesia que data desde la época de los romanos.

Y hasta para llegar al alma de esa ciudad en tiempos más modernos, quizás sea mundialmente famosa por los relatos de la trilogía de la guerra civil escrita por José Maria Gironella, titulados “Los cipreses creen en Dios”, “Un millón de muertos”, “Ha estallado la paz” (las tres obras escritas en los tiempos del franquismo), y “Los hombres lloran solos” (la última parte escrita ya en tiempos de democracia), donde relata las vicisitudes de la familia Alvear en la Gerona de aquellos tiempos, de curas, de partidos políticos, de sindicatos, etc… con la que la ciudad vivió y protagonizó la preguerra, guerra y postguerra civil española. Tras la famosa “Gerona gris” del franquismo como la llamaban algunos, pasiva en intentos e iniciativas culturales, con la restauración de la democracia viviría un resurgir en la forma de una movida, como la parecida a la que promovió el alcalde madrileño Enrique Tierno Galván, más conocido como “el viejo profesor”. Hasta llegar a los tiempos actuales de los que diría que la Girona de nuestros días no es nada de aquello de su famoso slogan “Girona me enamora” inventado en la era Nadal Farreras, pues es una ciudad muy cara en todos los aspectos, aparte de que vayas a donde vayas no encuentras aparcamiento en ningún lugar, cosa que la convierte en el paraíso del suculento negocio del parking.

Esa dificultad de encontrar aparcamiento se intensifica por esos fines de semana de mayo que, como cada año, celebra su más destacado evento anual: “Temps de flors”, en la que instituciones y vecinos exponen muestras artísticas de flores en monumentos, jardines, patios y casas particulares, para mostrarlo a todo el público visitante, lo que indirectamente lo convierte en el principal reclamo turístico de la ciudad. En este año se cumple su 56 edición, y aquí podéis ver algunas muestras de todo este arte floral con el que está adornada la parte más vieja e histórica de la ciudad catalana, a pesar de que muchas de las flores se tienen que importar, ya que las locales sean de particulares o compradas a jardineros, no dan abasto. También os adjunto algunas vistas de Girona en ese mayo de 2011.

No hay comentarios: